Els primers habitants de Montmany
El dia 15 de març de 2021 el diari El nou 9 es feia ressò que investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont havien localitzat diverses petjades d'arcosaures a la zona de Montmany. Un grup primitiu de rèptils que tenien mides considerablement grans i que habitaven al planeta fa 240 milions d'anys. Se'ls considera l'avantpassat dels dinosaures i dels cocodrils tot i que caminaven a quatre potes.
Els treballs de prospecció dins el terme municipal de Figaró -Montmany es veuen motivats per la troballa, l'any 1975 d'una llosa amb diverses icnites de tetràpodes per part del paleontòleg francès Jean-Claude Gall, i que actualment es troba dipositada al Museu del Seminari Conciliar de Barcelona. Desgraciadament es desconeix el punt exacte del sector del Figaró-Montmany, on es va descobrir motiu pel qual la prospecció volia trobar el punt i avaluar el potencial de la zona.
La primera prospecció, d'un sol dia, es va portar a terme el 18 de juliol de 2019, si bé no es va detectar cap resta fòssil a la zona prospectada.
L'any següent, l'octubre de 2020 es va realitzar una segona intervenció on sí que es varen detectar restes fòssils. Totes elles es troben en les anomenades terres del Muschelkalk mitjà (datades del Triàsic mitjà - entre 237 i 240 milions d'anys - roques d'un color usualment vermellós.)
En concret es va prospectar i detectar dues zones amb restes fòssils, prospectant pel Camí de la Cuspinera. Es van considerar fins a dos jaciments - pròxims entre ells - en aquesta zona, amb certa abundància de petjades fòssils d'animals.
L'espai exacte on s'ha fet la troballa no es concreta públicament per seguretat, tot i que han estat notificats al Servei d'Arqueologia i Paleontologia (Departament de Cultura) pel seu inventari i protecció.
