El 9 Nou publica un vídeo de l’entronització de la Mare de Déu de Puiggraciós del 1957
En l'edició d'aquest divendres el 9 Nou del Vallès Oriental fa públic un reportatge de l'any 1957 que mostra els actes d'entronització de la Mare de Déu de Puiggraciós, des de la sortida de la Imatge des de Granollers fins a arribar al Santuari, acabat de restaurar. Un gendre de Ramon Pujol i Güell, que va ser el mecenes de la reconstrucció del santuari, en va gravar un videoreportatge. Una còpia del vídeo fou donada a la família Fontseca, de Can Sous, cap als anys 60 del segle passat, quan encara eren ermitans de Puiggraciós. Ells l’han conservat des de llavors i ha tornat a veure la llum per Nadal de 2023 amb motiu dels 50 anys de l’arribada de les monges benedictines al Santuari de Puiggraciós. La pel·lícula mostra la processó de la Mare de Déu des de l'església de Sant Esteve de Granollers fins a Puiggraciós.
En l'article del bisetmanari, el periodista Josep Mas destaca la participació de centenars de persones, especialment joves, en la festivitat de l'entronització, que va marcar la conclusió de la reconstrucció de l'edifici del santuari realitzada per l'arquitecte Lluís Bonet i Garí després dels danys soferts durant la Guerra Civil.
EL CURTMETRATGE
La redescoberta del material audiovisual es va fer quan el gestor cultural Víctor Rodríguez buscava documentació sobre les monges benedictines a Puiggraciós. La família Fontseca va proporcionar un vídeo en VHS, que ha estat digitalitzat i restaurat, mostrant diversos detalls de l'esdeveniment.
La pel·lícula inclou imatges de personalitats com l’arquebisbe de Barcelona, Gregorio Modrego; el president de la Diputació de Barcelona, Joaquim Buxó marquès de Castelflorite; el mecenes Ramon Pujol i Güell, i els alcaldes dels pobles de la rodalia, Pere Coll, de Figaró; Joan Lluch, de l’Ametlla; Joaquim Fàbregas, de la Garriga, i Carles Font Llopart, de Granollers. També hi tenen protagonisme els rectors de les parròquies properes al santuari: Narcís Vilarrasa, de Figaró, Jesús Ventura, de l’Ametlla, i Josep Girona, de la Garriga.
